ESPAIS VÍCTOR CATALÀ

EXPOSICIONS

MUSEU-ARXIU VÍCTOR CATALÀ:

Es va adequar l’espai de la Casa-Museu per tal de divulgar l’obra menys coneguda de l’autora: escultures, dibuixos al pastell, al carbó i al llapis, olis, i aquarel·les, que mostren la passió de Caterina Albert per sabers com l’arqueologia o la cultura popular. Actualment també s’hi troben primeres edicions, llibres d’altres autors dedicats a Víctor Català, fotos familiars, reculls de premsa i cartells, l’epistolari i manuscrits originals.

Dins tot aquest context, es compta amb una peça audiovisual autobiogràfica, feta a càrrec de la productora «24 imatges per segon», que repassa la vida personal i artística de l’artista, amb petits fragments on es pot escoltar la seva pròpia veu, el film està disponible amb 4 idiomes (subtitulat) i amb llenguatge de signes.

EL JARDÍ:

A l’espai exterior s’hi van plantar baladres, evònims, llorers i xiprers, i entre la vegetació s’hi va col·locar una reproducció en bronze de l’obra L’Espinari de l’escultor Josep Llimona, i un bust de marbre del poeta grec Homer. Al centre i al terra del jardí, s’hi va fer construir un petit estany rectangular, de planta lobulada i de mosaic de pedra, amb els angles arrodonits en forma d’arc, que queda emmarcat amb dos bancs correguts. L’Estany i els bancs foren bastits amb trencadís, i al seu centre, al mur oest del recinte, es va encastar una font amb pica de marbre i tessel·les blaves, que reposa sota la inscripció “LAURUS VÍCTOR CATALÀ” (Glòria a Víctor Català). A la banda sud de la font, una escalinata es bifurca amb dues, una que va en direcció est a la torre, amb coberta a quatre vessants de teula vidrada verda; i en direcció oest, a la casa Solitud.

Amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora, el seu nebot i fillol Lluís Albert, va restaurar la font col·locant-hi una placa amb el poema que Víctor Català va dedicar al jardí de la finca; va fer crear a Frederic Marés un bust de marbre amb la imatge de l’escriptora que reposa a l’interior d’una fornícula, situat al mig de l’escalinata; i al mateix any, va col·locar a la façana del jardí una placa de pedra contemporània que porta la inscripció «Clos del Pastor», la data de construcció en xifres romanes, «MXCXV», i les inicials de la primera propietària, «AB».

LA TORRETA:

Dedicada al compositor i músic Lluís Albert i Rivas, al petit espai de la torreta s’hi poden veure fotografies del protagonista, així com també cartells i portades de les seves obres. A través de la seva biografia es pot conèixer la seva estreta relació amb la cultura popular catalana. Va ser membre de l’Esbart Català de Dansaires, compositor de sardanes i recopilador de les més antigues del país, Director de l’Orquestra de Cambra de Girona, i va ser honorat amb molts guardons rellevants com la Creu de Sant Jordi. Des de l’Espai Víctor Català – Clos del Pastor, s’ha volgut homenejar a Lluís Albert com a figura destacada catalana, i com a escalenc sensible al llegat de la seva tia i padrina Caterina Albert, el qual va custodiar, exposar i cedir a l’Ajuntament de l’Escala per tal que tothom pugués accedir-hi.

FONS LITERARI

L’hereu legal de Víctor Català, el seu nebot Lluís Albert va donar l’agost de 2017 el fons personal de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala (Alt Empordà). El consistori preservarà ara aquest llegat, format entre d’altres per dibuixos, pintures i primeres edicions de la seva obra. En destaca, sobretot, el manuscrit original de Solitud, la novel·la modernista per excel·lència.

Amb la seva obra va contribuir a l’enriquiment de la literatura catalana i a la seva renovació. Amb un estil fortament definit, expressiu i amb una gran riquesa de vocabulari va tractar amb gran profunditat els conflictes interiors de l’ànima humana, centrant-se, sobretot, en el retrat de la dona de la seva època. Va trencar, també, les imatges idíl·liques de la narrativa del segle XIX per denunciar la crueltat i l’obscuritat el món rural de principis del segle XX.

Amb el seu mestratge influencià a les noves generacions d’escriptores començant per Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.

FONS ARTÍSTIC

Caterina Albert Víctor Català és coneguda universalment com a escriptora, però no podem oblidar la seva dimensió que com artista va aconseguir amb la seva poc extensa però molt interessant obra pictòrica i escultòrica.

Educada i instruïda en el si de la família, únicament va anar a l’escola primària de l’Escala i un any en un pensionat de Girona. La família li va facilitar l’ambient propici per a la seva formació autodidacta. Ja de ben petita, la primera manifestació artística va venir de la mà del dibuix, quan tenia 4 anys, tal com ella mateixa explica al llibre autobiogràfic Mosaic, impressions literàries de temes domèstics:

“Quietona, immòbil com una santeta, del punt en què eixia la mestra fins que venien a cercar-me, anava fent dibuixos -que eren la meva dèria predilecta, la meva veritable fal·lera-… I vinga embrutar a doll llibres i cartipassos..

El pare veient les inclinacions artístiques de la filla li va posar un professor de pintura procedent de Sevilla, Antonio de Alarcón, que va conèixer a Girona. El pintor i la seva filla es varen traslladar a viure amb els Albert a l’Escala, quan Caterina tenia 14 anys.

Caterina Albert va fer moltes estades a Barcelona on la família acabà llogant una casa al carrer València, número 250. Així va poder gaudir del món cultural i artístic de la ciutat. Assistia regularment al Liceu, al teatre, a espectacles de dansa, a concerts i a conferències i exposicions de tota mena. També va viatjar a França i a Itàlia. D’adolescent, a més de dibuixar, pintar i modelar, va començar a escriure els primers textos: poemes i obres de teatre. Ell mateixa ens ho explica:

“Escrivia per plaer, com qui toca el piano, o fa labors; de no escriure m’hagués agradat pintar o esculpir, o gravar; i, en realitat, vaig escriure perquè no vaig poder pintar; malgrat tot, em vaig acontentar en dibuixar.
Jo hauria arribat a pintar si me n’haguessin donat avinentesa apropiada, no sotmetent-me sens discerniment a mestres que podien violentar el meu temperament, sinó deixant-me anar a la meva (que és el que, en tota cosa, he tingut de fer sempre, si n’he volgut traure algun profit), triant-me el meu camí per les dreceres dels museus i col·leccions d’art.”

Els dibuixos retrataven l’entorn rural i mariner. També pintava i esculpia la seva família, com el dia que va morir el seu pare, quan ella tenia 21 anys, i el va pintar de cos present, fet que li va comportar patir un esvaniment en acabar. Seguia l’art total, la suma de totes les arts pròpies del corrent modernista. L’únic llibre on va publicar dibuixos seus és a Drames rurals, el 1902. L’últim dibuix que se li coneix és un autoretrat datat de 1925. L’any 1956, l’escriptor Joaquim Folch i Torres va publicar el llibre Els dibuixos de Víctor Català, amb motiu de l’única exposició de l’obra plàstica de Caterina Albert, que es va inaugurar al Cercle Artístic de Sant Lluch un any abans, quan ella tenia 86 anys. El prestigiós periodista Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, pseudònim Sempronio, va escriure:

-Qué habria hecho esta mujer, de seguir pintando? – comentaban algunos venerables artistas de Sant Lluc.
Problabemente habría inmortalizado su nombre en el arte, como lo ha hecho en las Letras. !Cuántos dones puso Dios en su publerina cuna!

Si era difícil, en aquella època, que una dona es podés dedicar a la literatura de manera professional, encara ho era més que pintés o esculpís. Malgrat tot, Caterina va disposar d’un estudi situat a l’antic graner de la casa, a les golfes, on va poder esplaiar la seva creativitat artística i literària. L’any 1905, 24 anys abans que l’escriptora Virgínia Wolf publiqués Una cambra pròpia, reivindicant el dret de les dones a tenir un espai propi per a crear, Víctor Català va poder disposar d’aquest espai.

El fons artístic de Caterina Albert Víctor Català donat a l’Ajuntament de l’Escala consta de 66 dibuixos, 20 olis i 6 escultures.