El proper divendres 25 de setembre, l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala acollirà a les 7 de la tarda la presentació del catàleg Vanity Fair (un altar sense heroi). Aquest catàleg no és només el testimoni d’una exposició, sinó també una invitació a endinsar-se en l’univers creatiu d’un artista que ha sabut construir un llenguatge propi, reconegut internacionalment, sense perdre mai el vincle amb el territori que inspira bona part de la seva obra.
Gino Rubert és una de les veus més singulars de l’art contemporani català. La seva pintura dialoga amb la gran tradició artística europea mentre retrata, amb ironia, intel·ligència i una extraordinària capacitat narrativa, les contradiccions del nostre temps. A Vanity Fair (un altar sense heroi) aquest diàleg assoleix una dimensió excepcional. El format monumental remet als grans retaules gòtics, però els protagonistes ja no són sants ni herois, sinó els personatges que conformen l’ecosistema de l’art contemporani: artistes, galeristes, col·leccionistes, crítics i altres figures que, amb les seves llums i ombres, formen part del nostre imaginari cultural.
El fet que aquesta obra s’hagi exposat aquest estiu a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala té un significat que va més enllà de l’exhibició d’una peça extraordinària. És també el retorn simbòlic d’una creació gestada en el paisatge d’Empúries i de l’Escala, on Gino Rubert té el seu estudi i on ha desenvolupat una part essencial de la seva trajectòria artística. Aquesta connexió entre una obra de projecció internacional i el territori que l’ha vista néixer reforça el valor de la cultura com a expressió d’identitat, creativitat i obertura al món. La peça, concebuda com un gran retaule contemporani, reuneix 181 figures del món de l’art i la cultura catalana -artistes, galeristes, col·leccionistes, comissaris, crítics i altres protagonistes de l’ecosistema cultural- en una composició coral, irònica, exuberant i profundament ambigua que ha estat descrita com “una obra entre El jardí de les delícies del Bosco i les vinyetes de Rue del Percebe d’Ibáñez”. Realitzada entre 2020 i 2022, durant els anys marcats pel confinament i la pandèmia, l’obra va ser presentada inicialment a les sales de pintura gòtica del MNAC i posteriorment a l’exposició Fatamorgana al Centre d’Art Tecla Sala. Paral·lelament, una primera versió encara en procés va generar una gran repercussió durant ARCO Madrid 2021, on diversos mitjans nacionals i internacionals la van destacar com una de les propostes més singulars i comentades de la fira.