El filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós ha mort aquest dissabte 28 de gener als 83 anys. Resident a Sant Martí d’Empúries per la vinculació de la seva familia amb l’Escala i Empúries, l’any 1992 va ser l’inspirador del simbolisme i autor del text de l’acte de l’arribada de la Flama Olímpica el 13 de juny del mateix any.
L’any 2017 amb motiu del 25 aniversari de l’arribada de la Flama Olímpica a Empúries es va editar el llibre amb el seu text de l’acte: Empúries: port, porta, pacte, pont, que entre els fragments més destacats diu: “Empúries, port de les naus dels grecs; porta del món dels romans. Empúries, pacte entre tres pobles veïns. Empúries, pont que ens ha dut de colonitzats a, per tracte, prendre amb coratge el relleu i prosseguir, com el Sol, el camí conegut de la llei natural que és donar el que reberes; una cultura, una llei, ulls sobre el món canviant, lleus transmissors dels primers missatgers, com els d’avui que han portat l’aura flamant de la pau”. L’acte, a més, va servir també per homenatjar Xavier Rubert de Ventós, considerat per tothom com el guionista intel·lectual dels actes d’Empúries del 1992. També va ser el pregoner de la Festa Major de l’Escala el 2 de setembre del 1992.
El seu treball com a filòsof ha estat reconegut en premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d’Or (1968) i l’Anagrama d’assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència, que va impartir com a professor de filosofía. La seva activitat docent passa per la Universitat de Cincinnati, Ohio (1964), la Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard (1972), la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (1973) o cursos en universitats de Mèxic i Veneçuela. Va ser membre fundador del Col·legi de Filosofia i director de la càtedra Barcelona – Nova York, professor també a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), d’on va ser catedràtic d’Estètica i Composició a partir del 1973. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural. Implicat políticament, va ser diputat al Congrés pel PSC i al Parlament Europeu els anys vuitanta i, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.
Rubert de Ventós va ser autor d’una extensa producció d’assaig filosòfic on va reflexionar al voltant de l’estètica, la política, l’art o la pròpia filosofia i, així, l’any 1963 publicava ‘El arte ensimismado’, obra que li va valer el Premi Ciutat de Barcelona del mateix any i on l’autor va mostrar-hi la seva concepció de l’art modern.
La seva visió de l’art com a “art implicat” contraposat al concepte d’art tradicional va quedar plasmada a ‘Teoria de la sensibilitat’ (1968), reeditada el 2007. ‘La estética y sus herejías’ (1974) va rebre el Premi Anagrama d’assaig, l’any 1973 i a ‘De la modernidad. Ensayos de filosofía crítica’ (1980), reeditada posteriorment amb el títol ‘Crítica de la Modernidad’ (1998), oferia les claus del seu pensament filosòfic.
La seva obra ha estat traduïda a l’italià, l’anglès i l’alemany.
Des del Museu de l’Anxova i de la Sal et trobarem a faltar.