Vanity Fair (un altar sense heroi), una de les obres més emblemàtiques i celebrades de l’artista escalenc Gino Rubert, produïda originalment pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i actualment integrada a la col·lecció del Museu de Peralada.

La peça, concebuda com un gran retaule contemporani, reuneix 181 figures del món de l’art i la cultura catalana -artistes, galeristes, col·leccionistes, comissaris, crítics i altres protagonistes de l’ecosistema cultural- en una composició coral, irònica, exuberant i profundament ambigua que ha estat descrita com “una obra entre El jardí de les delícies del Bosco i les vinyetes de Rue del Percebe d’Ibáñez”. Realitzada entre 2020 i 2022, durant els anys marcats pel confinament i la pandèmia, l’obra va ser presentada inicialment a les sales de pintura gòtica del MNAC i posteriorment a l’exposició Fatamorgana al Centre d’Art Tecla Sala. Paral·lelament, una primera versió encara en procés va generar una gran repercussió durant ARCO Madrid 2021, on diversos mitjans nacionals i internacionals la van destacar com una de les propostes més singulars i comentades de la fira.

L’exposició a l’Escala suposa ara una nova activació de la peça i també la publicació d’un catàleg al voltant del retaule Vanity Fair, impulsada per l’Ajuntament de l’Escala i amb la col·laboració tant del Museu de Peralada com del MNAC. La publicació, prevista per a finals d’agost, reunirà textos crítics, testimonis, materials de procés i una selecció de mirades entorn d’aquesta obra que, amb el temps, s’ha anat convertint no només en un retrat d’una escena artística concreta, sinó també en una reflexió sobre la vanitat, la representació, el desig de pertinença i les formes contemporànies de convivència cultural. Segons paraules del mateix artista “mentre el món exterior es paralitzava i les galeries, els museus i els cinemes tancaven, el meu estudi s’omplia de gent”. Aquesta tensió entre aïllament i vida social, entre celebració i melancolia, travessa tota la pintura.

Amb  aquesta exposició, l’Alfolí de la Sal-Museu de l’Escala recupera una peça clau de la pintura catalana recent i la situa, per primera vegada, en diàleg amb el paisatge i el context empordanès que també formen part de l’univers vital de l’artista.