Ha mort Eduard Carbonell, historiador de l’art resident des de fa anys a Bellcaire d’Empordà i amb molts vincles amb l’Escala. De fet, ja a la dècada dels 70 va ajudar a la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular de l’Escala en les campanyes per la salvació del Cementiri Mariner i l’Alfolí de la Sal. Més endavant, sota el mandat de l’alcalde Estanislau Puig se li va encarregar el Projecte Cultural de l’Escala i més recentment amb l’alcalde Víctor Puga va dirigir la museïtzació de l’Alfolí de la Sal amb l’ajut de l’equip tècnic del museu. Darrerament participava en actes vinculats al patrimoni de la vila ja que estava enamorat de l’Escala.
Carbonell ha estat una figura essencial de les polítiques patrimonials de la Generalitat als anys vuitanta i noranta i cervell de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).. Carbonell va ser decisiu per a culminar un llarg període d’obres de remodelació del Palau Nacional de Montjuïc i per a deixar enrere múltiples polèmiques. Els darrers temps la seva salut era delicada, però tenia el cap despert per a les qüestions importants de la cultura catalana, com ara la controvèrsia al voltant de les pintures murals de Sixena.
Nascut a Barcelona el 1946, Eduard Carbonell Esteller va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Complutense de Madrid, i va ampliar els seus estudis a Itàlia. Doctor en història de l’art amb un estudi sobre l’ornamentació en la pintura romànica a Espanya, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) del 1972 al 1988. Del 1978 al 1980, i del 1985 al 1988, va ser director del Departament d’Art de la UAB. El 1987 obtingué la càtedra d’història de l’art (art medieval) de la UAB i des del 1997 era catedràtic de la Universitat de Girona (patrimoni i museologia).
Va ser director general del Patrimoni Cultural del 1988 al 1994, des d’on va propulsar la redacció de les lleis de Museus, del Sistema Bibliotecari i de Patrimoni. Seguidament va entomar el repte de comandar el MNAC en gestació, càrrec que va ocupar fins el 2005.
El seu currículum és extens i les seves aportacions científiques a l’art medieval i al patrimoni cultural, de referència arreu.
Eduard, et trobarem a faltar.