Aquest dimecres 23 de novembre, quan encara ningú s’ho esperava, la tonyina Trini ha tornat al port de la Clota seguint una embarcació d’arts menors de tornada al moll. Així, la tonyina Trini torna al port de l’Escala i ja són uns quants anys, ja que va venir per primera vegada l’1 de desembre de 2015, ferida i amb poques forces. Els pescadors de peix blau, a qui havia seguit des de mar endins, després de la sorpresa inicial van empatitzar amb l’animal i li van llençar els sobrants de peix, cosa que la Trini ha agraït tornant cada any a la mateixa època, menys el 2019 . Els pescadors la varen batejar amb el nom de Trini, en honor de la secretària de la Confraria de Pescadors, Trini Agúndez.
El que s’ha constatat es que cada vegada té més confiança, ara ja no va amunt i avall, fa voltes entorn on hi ha gent esperant un bon grapat d’anxoves o sardines. Els pescadors i visitants la reconeixen per les cicatrius amb les que va arribar el primer any, això sí, el que ha canviat és la mida i el pes. De pesar uns 75 quilos ara ja arriba als 200. La tonyina ha anat tornant cada any (excepte el 2019), sempre pels volts de Nadal, convertint-se en tota una referència anual esperada i arribant a ser fins i tot un reclam turístic. Aquesta noticia ha transcendit l’àmbit local i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació de Catalunya i fins i tot a l’estranger.
Caldrà veure quan de temps es queda, les teranyines fa uns dies que van començar una veda de dos mesos i la quantitat de peix que podrà menjar no serà la mateixa d’altres anys.
Qui no falta a la cita els últims anys és el pintor Lluís Roura, a qui l’animal ha fascinat i juntament amb Lurdes Boix, directora del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, van publicar l’any 2021 el llibre “Trini, la tonyina de l’Escala”. El llibre, editat pel Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, inclou un conte amb il·lustracions creades expressament per Lluís Roura, fotografíes de diversos autors, un vídeo elaborat per Canal 10 a partir de gravacions de diversa procedència i la història real amb entrevistes als pescadors que van decidir tenir-ne cura any rera any. Tant el conte com les il·lustracions volen transmetre un missatge de solidaritat i de respecte pel medi ambient, així com també acostar l’art als més petits.
