Cementiri mariner
POEMA INÈDIT DE VICTOR CATALÀ

Me’n vaig al cementiri del meu poble
bell en sa solitud, senzill i noble
Tot ell parat de blanc, color de pau
Sota el cel esplendent i un gran cel blau.

M’hi passejo tot sol pel cementiri
Com un escarabat per dins d’un lliri
I m’apar que és quelcom profanador
De mos passos inquiets la lleu remor.

El terrer, adobat amb carn humana
és divís en jardins de folla ufana
i entorn d’ells, en fileres apretats,
els nínxols van traient llurs blancs esclats.

Dintre els nínxols i sota els bells jardins
tinc un món enterrat de conveïns
d’homes, dones, infants que he conegut
i que han mort un a un sens fer traüt.

Poema inèdit de Víctor Català

Els nens de l'Escala pinten el cementiri de blanc

Els nens de l’Escala pinten el cementiri de blanc

Jugaven els infants
Entre les tombes blanques.
Viva claror d’esguards
entre claror adormida.

Talment ales, les mans
entre les tombes blanques.
El mar bleixava prop
del clar vol de gavines.

Ja no dormen els morts
dintre les tombes blanques.
El nacre del record
quieta pau abriga.

Els infants s’han perdut
perfils de tombes blanques.
El silenci daurat
enyora el seu somriure

Mª Àngels Anglada

CEMENTIRI MARINER

Aquest conjunt d’arquitectura popular d’estil neoclàssic del 1835, declarat bé cultural d’interès nacional, és únic en la seva categoria dins la Costa Brava. L’any 2018 es va restaurar. El gener de 2019, coincidint amb el 80 aniversari del bombardeig a l’Escala es va inaugurar l’escultura Absències, de Pia Crozet, amb la llista del noms de les 63 persones durant la Guerra Civil o en els camps d’extermini nazis.

El 1970 el cementiri es va clausurar al·legant mesures higièniques i que impedia el creixement urbanístic. Llavors la intenció d’enderrocar el cementiri vell va motivar una campanya per part de la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular. L’any 1984 el cementiri va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, destacant l’homogeneïtat del conjunt d’estil neoclàssic amb nínxols rematats amb timpans i emblanquinat de calç. Víctor Català hi fou enterrada el 1966. Josep Pla en parla com un dels cementiris més bells de la Costa Brava.

Es pot visitar en el marc de les rutes que s’organitzen des del Museu de l’Escala