VÍCTOR CATALÀ – FONS ARTÍSTIC

Caterina Albert Víctor Català és coneguda universalment com a escriptora, però no podem oblidar la seva dimensió que com artista va aconseguir amb la seva poc extensa però molt interessant obra pictòrica i escultòrica.

Educada i instruïda en el si de la família, únicament va anar a l’escola primària de l’Escala i un any en un pensionat de Girona. La família li va facilitar l’ambient propici per a la seva formació autodidacta. Ja de ben petita, la primera manifestació artística va venir de la mà del dibuix, quan tenia 4 anys, tal com ella mateixa explica al llibre autobiogràfic Mosaic, impressions literàries de temes domèstics:

“Quietona, immòbil com una santeta, del punt en què eixia la mestra fins que venien a cercar-me, anava fent dibuixos -que eren la meva dèria predilecta, la meva veritable fal·lera-… I vinga embrutar a doll llibres i cartipassos..

El pare veient les inclinacions artístiques de la filla li va posar un professor de pintura procedent de Sevilla, Antonio de Alarcón, que va conèixer a Girona. El pintor i la seva filla es varen traslladar a viure amb els Albert a l’Escala, quan Caterina tenia 14 anys.

Caterina Albert va fer moltes estades a Barcelona on la família acabà llogant una casa al carrer València, número 250. Així va poder gaudir del món cultural i artístic de la ciutat. Assistia regularment al Liceu, al teatre, a espectacles de dansa, a concerts i a conferències i exposicions de tota mena. També va viatjar a França i a Itàlia. D’adolescent, a més de dibuixar, pintar i modelar, va començar a escriure els primers textos: poemes i obres de teatre. Ell mateixa ens ho explica:

“Escrivia per plaer, com qui toca el piano, o fa labors; de no escriure m’hagués agradat pintar o esculpir, o gravar; i, en realitat, vaig escriure perquè no vaig poder pintar; malgrat tot, em vaig acontentar en dibuixar.
Jo hauria arribat a pintar si me n’haguessin donat avinentesa apropiada, no sotmetent-me sens discerniment a mestres que podien violentar el meu temperament, sinó deixant-me anar a la meva (que és el que, en tota cosa, he tingut de fer sempre, si n’he volgut traure algun profit), triant-me el meu camí per les dreceres dels museus i col·leccions d’art.”

Els dibuixos retrataven l’entorn rural i mariner. També pintava i esculpia la seva família, com el dia que va morir el seu pare, quan ella tenia 21 anys, i el va pintar de cos present, fet que li va comportar patir un esvaniment en acabar. Seguia l’art total, la suma de totes les arts pròpies del corrent modernista. L’únic llibre on va publicar dibuixos seus és a Drames rurals, el 1902. L’últim dibuix que se li coneix és un autoretrat datat de 1925. L’any 1956, l’escriptor Joaquim Folch i Torres va publicar el llibre Els dibuixos de Víctor Català, amb motiu de l’única exposició de l’obra plàstica de Caterina Albert, que es va inaugurar al Cercle Artístic de Sant Lluch un any abans, quan ella tenia 86 anys. El prestigiós periodista Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, pseudònim Sempronio, va escriure:

-Qué habria hecho esta mujer, de seguir pintando? – comentaban algunos venerables artistas de Sant Lluc.
Problabemente habría inmortalizado su nombre en el arte, como lo ha hecho en las Letras. !Cuántos dones puso Dios en su publerina cuna!

Si era difícil, en aquella època, que una dona es podés dedicar a la literatura de manera professional, encara ho era més que pintés o esculpís. Malgrat tot, Caterina va disposar d’un estudi situat a l’antic graner de la casa, a les golfes, on va poder esplaiar la seva creativitat artística i literària. L’any 1905, 24 anys abans que l’escriptora Virgínia Wolf publiqués Una cambra pròpia, reivindicant el dret de les dones a tenir un espai propi per a crear, Víctor Català va poder disposar d’aquest espai.

El fons artístic de Caterina Albert Víctor Català donat a l’Ajuntament de l’Escala consta de 66 dibuixos, 20 olis i 6 escultures.